Per una visió integrativa, que no “integrista” de la medicina

 

“Hem d’entendre la salut, abans d’intentar guarir les malalties”

Dr.Wilhelm Reich (Biopatia del càncer)

 

Vaig acabar medicina l’any 1979. Per ara, i si la nova inquisició no m’ho impedeix, la “sana inquisició”, sóc metge, tot i que cap inquisició es, ni ha estat mai, santa ni sana.

Treballo i sóc director mèdic d’un Centre de Salut Vital, Zuhaizpe, un petit hospital … hospitalari. Sóc metge; ni oficial ni convencional; ni alternatiu ni complementari. Sóc un metge que busca despertar la capacitat d’autocuració de la persona malalta, acompanyant-la des del costat humà.
 
 

El doctor no és qui guareix, el doctor és qui ensenya

La paraula doctor ve del llatí “docere” i significa ensenyar. D’aquí deriva docent, i per això hi ha doctors en medicina, història, filosofia, etc.

Només des de l’arrogància mèdica es pot considerar que els metges curem. La tasca del metge no és guarir, senzillament, perquè no ho podem fer, sinó acompanyar al malalt mentre el seu organisme es va curant. De passada, podem ensenyar i donar suport en el seu procés de curació.

Els antics parlaven de la “vis medicatrix naturae”: la força per guarir que té la natura. Els medicaments, siguin químics o naturals, remeis de fitoteràpia, d’homeopatia, d’antroposofia o les agulles d’acupuntura no poden curar. En canvi, poden ajudar a despertar la curació de l’organisme i poden potenciar la seva capacitat d’autocuració o d’auto-regeneració.

En el mateix sentit, amb qualsevol medicina, sigui la que sigui, només es cura allò que és curable per l’organisme. Posem un exemple: Si dues persones prenen el mateix medicament per a la mateixa malaltia, pot ser que la capacitat curativa de l’organisme de la primera la guareixi, però la falta de poder d’auto-curació de la segona la porti a la mort.

Despertar i aplicar els factors de salut; ampliant l’art de guarir

Quan estudiava quart de Medicina vaig estar a punt de deixar-ho; em vaig adonar que a la facultat s’ensenyava la malaltia, els símptomes, el diagnòstic, el pronòstic, el tractament… però amb prou feines sabíem res sobre la salut, sobre com donar-li suport o sobre com afavorir-la. Vaig comprendre que mentre les facultats de Medicina no siguin també escoles de salut, el sistema sanitari actual romandrà incomplert i discapacitat.

L’any 1980, treballant com a metge a Mallabia (Bizkaia), vaig conèixer la medicina higienista i vaig descobrir l’acció curativa d’una alimentació saludable, del dejuni, de l’exercici, de la respiració, del contacte amb la natura, de l’expressió emocional, de la quietud mental, de la meditació, etc. Em vaig adonar de la importància que els pacients passius es tornin “actuants” de la seva salut i així, una mica més amos del seu destí.

El 1994 vaig conèixer la medicina antroposòfica, que revela que l’ésser humà ha interioritzat en ell mateix, com a òrgans, els mateixos processos que en la natura existeixen com a minerals, plantes i animals. Per això, quan un òrgan emmalalteix, es recomana aplicar, sobretot, remeis elaborats a partir d’elements de la natura perquè aquest recuperi o “recordi” el seu bon funcionament.

Des que vaig acabar els meus estudis a la facultat de Medicina, m’he format i continuo formant-me assistint a una infinitat de cursos i congressos mèdics (cap d’aquests, per cert, subvencionat per la “farmaindustria”). Sempre amb la intenció d’ampliar la ciència del guariment, més enllà dels motlles mèdics fets a mida dels quals em vaig impregnar a la Facultat de Medicina.

Els pacients no són ignorants ni incauts que es deixen entabanar per paraules boniques. Són pacients actius que busquen alguna cosa diferent o complementària a allò que reben a l’ambulatori i són, finalment ells, els qui decideixen quins són els tractaments convencionals i no convencionals més eficaços per recuperar la seva salut.

Remeis que s’obtenen de la Natura

Molts medicaments de la medicina convencional han sorgit de les plantes o substàncies naturals: la digoxina (per al cor), l’ergotamina (davant la migranya), l’atropina (en l’anestèsia), la colquicina (abans en la gota i ara en malalties immunològiques o com antitumoral). La vinblastina i la vincristina, s’extreuen d’una planta, la vinca; i el taxol (que prové del teix) s’utilitzen com a antitumorals. La morfina (procedent de l’opi), la codeïna per a la tos, la penicil·lina que es va sintetitzar a partir d’un fong … etc. La ciclosporina, un fàrmac immunosupressor utilitzat en el trasplantament d’òrgans per prevenir el rebuig, és produït per un fong. El principi actiu de l’aspirina, l’àcid acetilsalicílic, es va aïllar de l’escorça del salze. Les cumarines (anticoagulants) es van descobrir a partir del trèvol dolç fermentat, que produïa hemorràgies en els animals que ho ingerien. La metformina, antidiabètic molt utilitzat actualment, es va aïllar d’una planta que es va fer servir per al tractament de la diabetis a Europa durant l’època medieval. Aquests només són una mostra dels medicaments convencionals utilitzats en la medicina “oficial” i sorgits de la natura.

A més, els malalts busquen en general els tractaments naturals menys iatrogènics (que ocasionen menys efectes secundaris o danys col·laterals). També procuren un suport psicoemocional que no arriben a rebre en una consulta de 6 a 10 minuts de mitjana.

Qui assumeix les morts que causen certs medicaments?

“Mala praxi”, desafortunadament, n’hi ha en totes les branques de la ciència i de la medicina; No es moren persones per la medicació o per una intervenció mèdica o quirúrgica no adequada? No s’han retirat medicaments després de causar milers de malalties greus o morts? No es veritat que allò que avui es considera científic serà contemplat demà com una cosa desfasada i sense consistència? La utilització de medicaments té els seus riscos i es considera que només s’informa de l’1% dels casos dels seus efectes adversos.

El poder farmacèutic i les seves corretges de transmissió

Se sap que la major part de les revistes mèdiques o les associacions de pacients són subvencionades per les cases farmacèutiques amb la consegüent pèrdua d’imparcialitat i objectivitat que exigeix com a base tota ciència. Es converteixen, així, en corretges de transmissió del poder farmacèutic. El metge d’avui té informació objectiva, parcial i humana sobre les malalties i sobre com tractar-les? Les opinions crítiques a la medicina oficial tenen cabuda en les facultats de Medicina del nostre país?

No és científic opinar sobre allò desconegut o no experimentat. Qui s’otorga la capacitat d’indicar quina és la medicina que cura i quina no, resulta només una víctima de la seva pròpia arrogància.

Fonamentalisme científic

Hom no pot prejutjar i condemnar alegrement, ja que quan això passa, quan un opina sense conèixer, deixa de ser científic i es converteix en un fonamentalista, en un dogmàtic de la ciència.

No és lícit confondre l’opinió pública a través dels mitjans d’in-comunicació de masses, ficant en el mateix sac teràpies eficaces i recomanades per l’Organització Mundial de la Salut i d’altres practicades per “venedors de fum”.

Organització Mundial de la Salut (OMS) versus “Sana Inquisició”

Mentre l’OMS advoca en la seva estratègia 2014-2023 per la Medicina Tradicional i Complementària (MTC), l’OMC (Organització Mèdica Col·legial) del nostre país ha obert una nova croada, salvatge i radicalment oposada a les seves recomanacions.

Vet aquí algunes de les recomanacions de l’OMS:

“Ajudar els estats membres a desenvolupar polítiques dinàmiques i aplicar plans d’acció que reforcin el paper de la medicina tradicional en el manteniment de la salut de les persones” (…) “Encoratjar als professionals sanitaris convencionals a ampliar els seus coneixements sobre la utilització de la Medicina Tradicional i Complementària (MTC) “

“(…) Promoure el respecte, la col·laboració i l’entesa entre els professionals de la medicina convencional i la MTC “(…)” Enfortir l’educació interdisciplinària i la pràctica, en col·laboració entre professionals de medicina convencional i de MTC, amb un enfocament centrat en la persona “(…)” Aprofitar les possibilitats de la MTC per contribuir a millorar els serveis de salut i els resultats sanitaris “.

Així, mentre l’OMS, màxima institució de la salut a nivell mundial, promou el respecte, la col·laboració i l’entesa entre els diferents professionals mèdics, la “sana inquisició” iniciada en aquest país, està disposada a tallar caps dissidents.

Per a alguns professionals mèdics, el més difícil és respectar a aquells qui pensen diferent. Per què s’entesten a fer que la diferència es torni contrarietat, en comptes de fer que allò diferent esdevingui complementari?

Medicina desintegrativa i “farmàfia”

Mentre països del nostre entorn (França, Alemanya, Suïssa, Holanda, Estats Units o Portugal, entre d’altres) estan reconeixent la medicina tradicional, complementària o integrativa, i hospitals prestigiosos com l’Anderson, de Houston, la Clínica Mayo, la Lukas Klinik, de Suïssa, el Royal London Hospital, o els centres de medicina integrativa de les Universitats de Colorado, Arizona, Wisconsin o Ginebra advoquen per integrar el millor de la medicina convencional amb el millor de la tradicional o complementària, en el nostre país un grup de “salvaguardes de la ciència” resta entestat en no integrar la medicina, sinó en desintegrar-la. Tot i que jo no sóc una persona donada a pensar malament de la gent, sospito que es tracta d’una corretja de transmissió de certa indústria farmacèutica. Es veu que també en això “Spain is diferent”.

Respecto la indústria farmacèutica (farmàcia) que busca l’alleujament de la malaltia a través del desenvolupament de medicaments eficaços, però no la que ho fa sense moral i buscant l’enriquiment sense límits, amb procediments fora de tota ètica humana (actualment és el que es diu “farmàfia”).

OMC, Quo vadis? On vas?

Un petit nombre de metges, en representació de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), s’ha otorgat sense cap dret, el privilegi d’actuar de manera inquisitorial sobre els metges que, com jo, actuen amb honradesa d’acord al Codi de Deontologia Mèdica i al jurament d’Hipòcrates, donant suport als malalts en el seu propi camí d’autocuració.

Un escrit de l’OMC m’encasella, sense jo saber-ho, com a part d’una secta, la medicina antroposòfica. Considera, a més, que l’acupuntura mil·lenària és una “pseudoterapia”; de la teràpia neural en diu teràpia “neutral” i a la medicina tradicional xinesa, la denomina “medicina tropical xinesa”. Jutjar la psicoteràpia Gestalt com a pseudopsicoterapia, i considerar que el ioga, la meditació i el mindfulness són tècniques utilitzades per “moviments sectaris” i “eines de manipulació psicològica” és atacar indiscriminadament una part dels professionals de la salut, entre ells bastants metges.

Pago la meva quota de col·legiat des de fa molts anys i és per això que em sorprèn que els meus diners es facin servir per denigrar i difamar les meves actuacions com a metge i per degradar-me, de passada, com a ésser humà, qualificant-me de “firaire” o de “venedor de fum”.

Sóc metge i no vull que m’encasellin dins la dicotomia: “convencional versus alternatiu”. Sóc metge i com a tal, tracto als pacients amb allò que considero més eficaç i menys perjudicial, emprant medicaments químics o recomanant una intervenció quirúrgica quan ho considero adient i necessari. No estic en contra de la medicina convencional i també la practico.

Per tot això i perquè senzillament és una qüestió de dignitat i sentit de la justícia, demano respecte, reivindico respecte, exigeixo respecte per les meves pràctiques.

Ona Raknes, psiquiatre noruec, afirmava que un bon terapeuta ha de tenir com a qualitats les tres hacs: Humanitat, Humilitat i Humor. I per acabar, el meu desig que els metges conreem la humanitat per posar-nos al lloc del company, la humilitat per no caure en el parany de l’arrogància mèdica, i l’humor perquè com a metges, no som tan importants, ni tan imprescindibles per a la curació.

“Metge, guareix-te a tu mateix …”
Proverbi hebreu antic citat a Lluc, 4, 23.

Salut!